Una reflexió sobre el model urbanístic de la platja de Gandia partint de la proposta de construcció d’un nou hotel en la colònia Ducal…
El bon pla.
Sembla que el PSPV torna a caure en la trampa de la fama. Evidentment no trobaran allí a Més Gandia. L’estil de l’esquerra alternativa ha quedat palès sempre en totes les coalicions de governs anteriors: gestionar amb responsabilitat social, econòmica i territorial. I als qui busquen la fama i la catifa roja, jo els pregunte: no hem après res? Evidentment és una pregunta directa al PSPV i a l’Associació d’Hotelers de Gandia, que s’han manifestat a favor d’un nou hotel en un espai patrimonial on no està planificat fer-lo. Hem passat la pitjor crisi econòmica de la història del País Valencià, 10 anys de penúries econòmiques derivades directament d’una enorme bambolla d’especulació envers i entorn al sector de la construcció, que ens va deixar en la ruïna. I no ha servit per a res?. La recepta és més construcció i més hotels? Això és recepta d’alguna cosa en una platja que ja ha superat la seua capacitat de càrrega? En una platja on hi ha hotels que s’han reconvertit en apartaments? En una platja que va esgotar el seu sol urbà en poc més de 10 anys per pura avarícia? Una platja que té carrers que semblen xicotets aeroports de formigó, una platja que no te arbrat als seus carrers i té aceres estretes per pura avarícia de construir al màxim, només pensant en la quantitat i sense cuidar la qualitat. Gràcies al seny, desgraciadament de pocs, aquesta realitat de la nostra platja, ha anat canviant i està canviant Però no amb una recepta de més hotels, ni amb la iniciativa privada de l’Associació d’Hotelers, que és qui alhora més es beneficia de tots aquests canvis que ara esmentaré. Aquesta platja ha canviat molt i per a millor amb la iniciativa pública: grans jardins, una espectacular façana marítima amb vegetació i en gran part peatonal, passejos d’ombra, carrils bici, recuperació del dunar, passarel·les de fusta, un pla d’ombres per plantar arbres als carrers, protecció de la platja de l’Auir, reconversió de camps de tarongers en espais d’ullals plens de vida silvestre, centres d’interpretació de la natura, un castell del segle X restaurat, activitats culturals, miradors, guiatges de natura, banderes blaves…això és una clara aposta per la qualitat de la platja i desgraciadament resta molta feina per fer perquè la mala planificació i l’avarícia de guanyar diners per sobre de generar una oferta de qualitat, ens ha dut a una realitat que cal rectificar contínuament. I ara es planteja un canvi de PGOU per a fer un nou hotel en una zona a més a més d’interès patrimonial? Eixa és la solució? No. La solució és clara perquè ja la hem practicada a altres llocs del municipi amb èxit. La solució és clara perquè és la que tots els ciutadans, sense excepció, adorem i alabem quan tenim la fortuna de visitar un país del centre nord d’Europa. La solució sempre és apostar per la qualitat perquè alhora és la única forma de competir amb èxit en un entorn econòmicament complicat. La única forma de generar economia estable, no és construir un nou hotel i sembla mentida que alguns empresaris no ho vullguen veure, doncs la experiència crida amb llumetes de colors QUALITAT!. Entenc que el debat, si tots estiguérem en aquest sentit units, amb l’objectiu de fer una economia forta, seria plantejar una modificació del PGOU per convertir l’espai en debat en una connexió verda que obrira el jardí de la Ducal a la façana marítima i en una compra d’aquells espais per tal de fer-los públics. Ací radicaria el veritable debat, i no en un suborn desagradable i de poca monta en plan «o burguers o hotel». Això no és seriós.
La recepta que fomenta la bona economia i la fa estable i duradera, és sempre la qualitat, no mai la quantitat. Des del punt de vista econòmic, territorial i urbanístic no podem competir contra cap altre sinó és únicament des del paràmetre de la bona gestió. La recepta de la qualitat és el verd urbà, és l’esponjament, és l’amabilitat, la originalitat, la diferència, l’espai per respirar. Tot això ens fa millors, en tots els sentits. La bona diagnosi, la de la responsabilitat política i tècnica, és la de detectar debilitats i fortaleses i a partir d’aci dissenyar la conversió de les febleses en fortaleses i potenciar les fortaleses per tal que ho siguen més encara. Això és viure i estar al segle XXI, la resta són males receptes neoliberals del segle XX o clarament suborns de xulet de barri. La Ducal és una fortalesa, és un pulmonet que ha de créixer en verd, no en gris. El departament de Gestió Responsable del Territori en el seu esborrany del Pla d’Esponjament de la Platja de Gandia ja preveia fa tres anys, envoltar la Ducal de verd, fer més forta aquesta fortalesa urbanística. I com ho feia? Unint el Parc Plaça Ciutat Ducal (el parc dels Cancun) al complexe eliminant el vial de trànsit que és el carrer Plaça Ciutat Ducal i fent-lo peatonal. Posteriorment convertint un dels dos carrils del carrer Vicente Calderón, el que està pegat al parc i al complexe ducal, per tal de fer una rambla o passeig de terra de 10 metres d’amplada amb dues fileres de pins pinyoners que connectaria la façana marítima amb el parc de Baladre. A més a més, el pla d’esponjament proposa l’allargament fins al carrer de l’Horta, de la xicoteta zona peatonal existent en el carrer Galícia. Però aquest allargament hauria de ser un espai de terra amb arbrat formant un bosquet de pins i xops que generaren un espai d’ombra coherent amb el magnífic jardí de la Ducal. Això faria posar en marxa un pla de superilles com el que ha posat en marxa, exitosament, Barcelona. D’aquesta forma tot el sector dels carrers Mallorca i Legazpi, funcionarien com una superilla sense alterar de forma important el trànsit rodat de la platja. Tot açò que explique, és tenir un bon pla. Això és ser ambiciós i voler una ciutat econòmicament forta, una oferta potent i de qualitat. Això i altres tantes coses que es podrien fer, són reialment aprendre del passat. No perquè ho diga jo i el grup polític de Més Gandia, sinó perquè ho diu la experiència, ho diuen els professionals, ho clama Europa des de fa més de 100 anys i perquè és hora d’aprendre alguna cosa dels fracassos. Ni a mi, ni al meu grup ens valen suborns barats, ni plans caducs. Millor mantenir el que hi ha que fer passos cap enrere. Els arguments del bé comú que ara fa públics el Sr Mascarell, i que vicia defensant el bé particular d’una empresa, són la columna vertebral de l’esquerra alternativa. Ja que els ha descobert, el convide a que els faça públics i amb gana, quan es tire endavant el pla d’esponjament que he proposat. Ja avance que segurament les veïnes no estaran d’acord amb aquest pla, perquè eliminar la droga del cotxe deixa un mono molt gran, a veure si tinc al Sr Mascarell al meu costat, defensant aquesta reconversió del gris al verd.
Envoltar de verd la Ducal, eixe és el pla de Més Gandia, i al meu parer, eixe si que és un pla d’èxit, per qualitat, per integració, per esponjament. Aprofitar una fortalesa, la del pulmonet de la Ducal, per tal de fer-la més forta encara, per tal de fer-la créixer. En aquests plantejaments radica la diferència entre una proposta que eriqueix a uns pocs i una que enriqueix al comú i el paper d’un ajuntament ha de ser sempre, el d’enriquir al comú i d’aquesta forma sempre sempre, venç el verd.
