Publicat al Levante-EMV
Si hi ha un reconeixement mundial que és un consens entre les persones d’Europa i de fora d’Europa, en el sector ambiental, és la Capital Verda Europea. És una distinció, que seguint la filosofia dels països més nòrdics de la UE, alhora és també una oportunitat. Però abans que res és el gran premi verd de les polítiques ambientals europeistes. I com dic, té un impacte positiu, entre les professionals, les empreses i entre les principals institucions científiques de caire ambientalista de tot el planeta. Ubica a la ciutat en el mapa de les polítiques ben fetes, dels referents i dels llocs on mirar per seguir pautes, exemples i camins. Les qui ens dediquem a la gestió de programes europeus, sabem la exigència de la UE alhora de, primer atorgar un ajut, i després, de justificar-lo, ja siga un LIFE, un LIDER, o qualsevol acció del Fons Social Europeu. Doncs imagineu, l’esforç que suposa rebre el principal reconeixement verd de la Unió Europea, el de capitalitat verda. En el 2015, que València rebés aquesta distinció i reconeixement era més que impensable, impossible. Aquella ciutat no acomplia pràcticament cap paràmetre dels avaluats per tal de ser considerada un referent de polítiques i d’accions sostenibles per tal d’entrar en la curta llista de ciutats europees elegides com a referents. El que va passar des del 2015 és un canvi radical que, en els temps presents d’odi cap a la política, també es converteix en una demostració de com la política reial, la del be comú, pot servir per transformar positivament i en poc temps, l’espai de vida d’una ciutat. I va ser com es fan les coses a Europa i no com s’havien fet fins aleshores al País Valencià; amb estratègia, molt de treball, molta professionalitat, i sobretot, molt de valor polític. I es va aconseguir. Però no es va aconseguir el reconeixement, això va venir després, es va aconseguir posar en marxa una nova ciutat. Enmig d’aquella ciutat del 2015 desastrosa des del punt de vista urbanístic i caòtica des del punt de vista de la mobilitat, de nefasta gestió política, es va posar en marxa una revolució urbana i verda, que van fer de València un “altra cosa” ben diferent. I tot això te noms i cognoms també, que cal recordar una i altra vegada perquè el ciutadà ho posa tot al mateix sac i sovint és veritablement injust. Aquella ciutat de solar a mig construir i avingudes de carrils infinits de cotxes, que tenia una joia en brut amagada darrere de l’asfalt, va començar a canviar. I el més fascinant és que en només 8 anys, es van executar desenes d’obres que demostraven que la política és, quan és bona, capaç de canviar les coses i plantar cara als poderosos. Peatonalitzacions de llocs estratègics, connexions verdes, creació de més de 70km de carrils bici, plantació d’arbres i millora d’espais verds, programes d’educació ambiental i escolar com mai abans…i el món va començar a veure València amb altres ulls. I Europa no ho va dubtar, era impossible que en 8 anys aquella ciutat referent del formigó, de la mala gestió econòmica i política i amb una imatge de barrera arquitectònica gegant, pogués haver canviat de rumb d’una forma tan eficaç. València per fi era exemple i va arribar el reconeixement més desitjat per totes les ciutats responsables: la de Capital Verda Europea. Però desgraciadament i per pocs vots, aquest reconeixement no el va fer la ciutadania, que sovint es distreu amb altres aspectes fins i tot llunyans de la ona política i de la pròpia ciutat que estan avaluant durant les eleccions municipals. I amb el seu vot, aquells gestors de la València grisa, van guanyar les eleccions i paradoxalment, la recompensa més apreciada pel món ambiental. Aquest reconeixement et permet ser el centre de la mirada verda de totes durant 1 any. La UE aporta una programació mínima com a part del premi, que lamentablement serà la única cosa que quedarà de la nostra desgraciada menció en el llistat privilegiat de les capitals verdes europees. Ara fa 6 mesos i res de nous projectes verds, al contrari, eliminar pressupostos, eliminar carrils bici, eliminar programes i res d’aconseguir finançament verd. Però el nou govern ja va deixar clar que aquest guardó se’l podien quedar els del Rialto, que no els importa res de res, , perquè el seu model era justament el contrari. I a sobre li ho van dir a la cara a tot l’aparell europeu que van inaugurar la capitalitat fa uns mesos. I van quedar davant d’Europa com el que són, una panda d’ignorants que només defensen els seus interessos i el de les grans corporacions i empreses a qui representen; mals gestors, nefastos polítics, i pitjors valencians. La Capital Verda Europea, no te ni pàgina web on anunciar el que és aquest reconeixement, ni te una agenda d’activitats, ni una oficina de recerca de finançament, ni està servint per dinamitzar l’economia responsable, ni hi ha pla de participació de la ciutadania. Una oportunitat perduda. Una desgràcia important que els senyorets miren amb repudi i que els europeus observen amb sorpresa i indignació. Difícilment es pot entendre com deixar caure la gran finestra al món que és aquest reconeixement. Però València, desgraciadament també és així, i haurem de seguir lluitant per tornar a ser europees.
https://www.levante-emv.com/safor/2024/06/19/valencia-capital-verda-europea-103983131.html
