Arxiu de la categoria: Articles d’opinió publicats

Aplaudiments i bicicletes

Resulta que els carrils bici de Gandia havien de causar un caos terrible, accidents i mil  coses males, i ara mira per on, sembla que, segons les expertes, són la millor forma de mobilitat local per tal de moure’ns durant i després d’aquesta crisi del coronavirus. I és que és per a enfadar-se. Perquè l’atac, per part d’un sector radical de dretes cap a la bici i cap a les polítiques valentes de mobilitat sostenible, és constant.

El més trist d’aquesta campanya contra la bicicleta és veure com l’odi cap un mitjà tant simple i senzill, fa defensar valors tan poc ètics, tan contraris al comerç i a la economia local i tan poc saludables, i fins i tot, tan poc segurs per a les persones, com els que representa la defensa a ultrança del cotxe sobre totes les coses. I acompanya a tot això el suport donat pel PP i per Ciudadanos a aquests atacs radicals i egòlatres.

Aquests dos partits, enlloc de mirar pel bé comú i per la ciutat, tornen, seguint les seues pautes polítiques, a posar els interessos particulars de militants per davant dels de la seua ciutat. Fa pocs mesos vaig assistir al Ple municipal on es debatia “l’estat de la ciutat” i gran part de tot el discurs tant del senyor Soler, portaveu del PP, com del senyor Renolt, portaveu de Ciudadanos, va consistir en atacar la construcció del carril bici de l’avinguda de la Pau. Bé, també van acometre contra una reserva de papallones creada recentment al Paratge Natural Municipal, i també contra la estratègia municipal d’oferir turísticament els nostres centres d’interpretació i el nostre patrimoni natural. Tot un ideari polític d’alt nivell.

És una llàstima que aquests arguments conformen el gruix de la crítica a un govern. Pitjor encara és que això siga tota la seua proposta de govern, la del PP i la de Ciudadanos. Una proposta, pel que es deriva dels seus discursos, basada en afavorir el cotxe, amagar el nostre patrimoni natural, si més bé, desfer-se d’ell, i centrar tota la energia en una única oferta turística, enlloc de diversificar-la.

Però tot això és també un toc d’atenció al govern local, una crida a seguir, al menys amb la mateixa força que en la legislatura passada, l’execució de les polítiques de mobilitat sostenible acordades i en marxa. Perquè el recolzament de les urnes també va ser un recolzament a aquest tipus de polítiques valentes per limitar el trànsit del cotxe i afavorir la bicicleta.

Ara es presenta una nova oportunitat. Aquest virus ens hauria de fer aprendre coses. I aprendre és un dels actes més senzills que pot fer l’ésser humà. Una de les lliçons és que la bicicleta és un gran invent que facilita els desplaçaments d’una forma saludable per al ciclista i saludable per a la resta d’habitants. Molts ja ho sabíem. La OMS i totes les administracions sanitàries europees estan demanant als governs més energia per convertir la bicicleta en el principal vehicle de moviment dins de les ciutats. Així que ara és moment de respondre amb més força.

En Gandia ho tenim fàcil, només cal seguir el camí marcat els quatre anys anteriors i gastar la partida econòmica que es va establir per a això.  Després dels carrils bici de l’avinguda del Grau, de l’avinguda de la Pau i de Blasco Ibañez, entre tants altres trams més xicotets, és ja urgent començar les segregacions en l’avinguda del Raval, en l’avinguda de Beniopa i en l’avinguda de Rafael. Aquests són els principals reptes. De moment, ja, amb caràcter urgent, aprofitant que el trànsit està dormit per aquest estat d’alarma, hauria d’habilitar-se un dels dos carrils d’aquestes tres avingudes per a la bicicleta. És una clara oportunitat que no podem deixar córrer.

Es pot dir oportunisme, clar que sí, oportunisme pel be comú i per l’economia local. De la mateixa forma, és un clam entre els ciutadans tancar definitivament el trànsit des del teatre del Serrano fins a la passarel·la de forma diària. Per fer això, només cal tancar l’accés a l’aparcament del Serpís pel Passeig ara que ja tenim una gran entrada ben preparada pel carrer del Riu. I altra cosa, que l’actual accés a l’aparcament del Prado pel carrer Pellers siga d’eixida i no d’entrada i l’accés des de l’escola Francesc de Borja siga d’entrada enlloc d’eixida.

Aquesta operació, que no té cap cost econòmic ni suposa cap gran inversió, seria suficient per aconseguir que el centre de la ciutat fóra per a les persones i per al xicotet comerç. I una proposta més: impedir el trànsit de cotxes entre les dos illes finals del Passeig, davant del carrer Major, just on planten la falla. Eixe punt de continu desordre i constant confrontació entre passejants i cotxes quedaria resolt fàcilment amb una acció d’enjardinament amb testos i, perquè no, un espai patrimonial on explicar les muralles en un punt ben interessant per fer-ho. Els cotxes podrien girar més endavant, que no s’han de cansar per fer-ho. Tot plegat, seria la forma d’enfortir la economia de barri, el passeig i el gaudi, que en definitiva també són consum i economia.

L’estabilitat política d’aquesta legislatura, sense dependències ni línies roges irracionals d’altres opcions polítiques no acordes amb el govern, són una oportunitat, qui sap si única, per enllestir el model que amb molta valentia es va posar en marxa la legislatura passada. La realitat aplacant d’aquest virus clama per aquest canvi. Aquests dies molta gent ha posat en perill la seua vida per la resta. Ara és moment de tornar-los l’agraïment, però no amb aplaudiments sinó amb accions contundents de salut i de vida, com és l’aposta decidida per una mobilitat sostenible.

  1. http://gentedelasafor.es/art/3937/aplaudiments-i-bicicleta?fbclid=IwAR1azRTsYVI53ClQHKL58pTHZ67UECnmvkkSOlTbXPcBSkCQY_2iwqM9eBk

 

Una proposta per ajudar a activar el barri de Roís de Corella

Una proposta verda per a l’antic hospital (Xavi Ródenas. Més Gandia)

Seguim vivint els efectes de la nefasta gestió del govern del PP, que va arribar fa quatre anys sense cap idea de planificació ni cap proposta de ciutat més enllà de projectes especulatius no vinculats a un model de ciutat. L’Hospital Francesc de Borja és un clar exemple. Els del PP de Gandia, van arribar amb temps de negociar un projecte alternatiu per tal de solventar el buit de la marxa de l’hospital a un nou emplaçament. Ho tenien tot per poder fer alguna cosa, tenien 4 anys per davant i un govern a la Generalitat Valenciana favorable. No han fet res. Com en tantes coses, no tenien cap pla, no tenien cap idea, no podien proposar un centre comercial amb boleres, era massa arriscat, massa descarat. Doncs bé, des de Més Gandia, no anem a proposar idees milionàries que difícilment es podran complir a curt termini. Lluitarem i insistirem, i si és el cas aprofitarem el govern favorable de la Generalitat, per seguir donant-li un ‘ús sociosanitari a l’antic hospital de forma imminent i amb caràcter d’urgència. Però a més a més i mentrestant, tenim una proposta per no desactivar econòmicament el barri. Mitjançant la Gandia Verda, una de les nostres propostes és conectar els espais verds (parc i jardins) de la ciutat mitjançant corredors verds. Aquests corredors seran zones peatonals, molt ajardinades que facen ombra els més de 6 mesos de calor que fa a Gandia. Seran espais per viure tranquil·lament, de terra, per criar als nostres fills i filles, amb jocs i també amb zones pels grans i que recolzen i activen la economia, tal com ho han fet les zones peatonals del centre de la vila. Un dels corredors que proposem és la connexió entre el Parc de l’Alqueria Nova (St Pere) i el Parc del País Valencià, utilitzant el carrer Ciutat de Barcelona. Aquest corredor que respectarà les entrades als aparcaments dels edificis, crearà dos noves places, una en el creuament amb el Passeig de les Germanies i un altra en l’actual entrada d’Urgències. Aquest nou espai peatonal crearà una zona de gaudi que servirà al barri de Roís de Corella com a instrument de vertebració del barri, d’activació de la economia i de qualitat de vida i que unirà els dos grans parcs de Gandia. L’encertada creació del passeig en l’espai de davant de l’hospital ja va ser una mesura semblant i en aquesta direcció, presa pels companys/es del Bloc quan governaren. Amb aquesta mesura avancem cap a una ciutat més sostenible, menys sorollosa, més amable. Més Gandia no vol generar ni provocar especulació, tenim un model de ciutat, la Gandia Verda i està plena d’idees com aquesta a la espera de la participació. Això és una proposta, i per tant, s’haurà de consensuar amb els veïns i veïnes i amb la població de Gandia. Els diners per fer-ho haurien d’haver eixit d’una mena de compensació de la Generalitat per a la zona de retirada d’una infraestructura tant gran i tant important econòmicament per a un barri. En qualsevol país amb seny i amb uns gestors preocupats, ho hagueren contemplat. Volem un canvi en la Generalitat d’una per totes, aire nou i esperem poder negociar aquesta millora amb el nou govern. Sinó és així, veiem possible, pel tamany de la inversió, poder assumir-la des del propi Ajuntament, pot ser en diferents fases. Siga com siga, creiem que és una proposta factible, realista, no sobredimensionada i a més a més útil. Recorde anar pel carrer major cap a l’escola i veure aquells cartells penjats a les balconades queixant-se de la peatonalització. Ara qualsevol troba als qui els van penjar, ningú dubta de l’èxit d’aquella peatonalització. Volem escampar aquest model també pels barris i volem fer la ciutat de les ombres, de la criança, dels majors, de la economia tranquill·la i del gaudi dels treballadors i de les treballadores. T’apuntes?

“Ciudad agroalimentaria”…i els burros volen

Des de l’esquerra alternativa i des dels moviments socials ho havíem advertit fins la sacietat, però una part important de la gent de Gandia els va votar. Sempre vam estar convençuts i convençudes que seria així, i vam encertar. Han estat quatre anys de desgovern del PP a Gandia i han sigut quatre anys d’hipocresia màxima insuperable. Cada projecte presentat ha sigut més surrealista que l’anterior, contradient als funcionaris de l’ajuntament, incomplint tot tipus de legislacions, amb mentides, sense informes tècnics professionals, ni estudis econòmics de viabilitat, sense participació…una darrere d’altra. Judicis per tot arreu i sobretot fum, molt fum d’aquell que no és sà, que contamina. Doncs encara en l’últim moment, ens presenten la “Ciudad Agroalimentaria” en castellà igual que parla la gent del camp, clar que sí.  Un “algo” que no és pot dir projecte, perquè no és rés. Un producte de màrqueting però a sobre mal fet. Mireu la web, tota en castellà també que és com els del PP defensen la nostra cultura i la nostra llengua. És increïble com llegint tot el web, no es pot traure la mínima idea del que és el projecte. Són tot paraules de moda mal emprades. I perquè opine sobre això jo? Perquè sóc membre de diversos col·lectius comarcals que fa anys que treballen per un altre model agrícola, per una agricultura de proximitat i respectuosa amb la terra. I ho he fet juntament amb companys i companyes que tenen noms propis i que s’han deixat la pell per aconseguir finançament per a projectes concrets i per executar-los. Blanca, Isabel, Jordi, Àlvar, Cento, Alícia, Dani, Robert, Rebeca, Laura, Susa, Enric, Vicent, Sergi, Francesc, Carme, Miquel, Pep, Pere, Fran, Gabi, Elena, Pau, Empar…són només alguns dels noms de persones que es deixen la pell per conrear dignament igual projectes com verdures o comerços justos. Per a mi, fer el que ha fet l’Ajuntament de Gandia presentant “Ciudad Agroalimentaria” és menysprear-los a tots i a totes, és burlar-se en la seua cara, faltar-los al respecte. I sabeu què? En el nostre dia a dia per tirar endavant programes de formació, bancs de terres, canals de comercialització, marques de qualitat, publicacions, materials, cooperatives de consum responsable…hem trobat molt poqueta col·laboració institucional, la justa i mai del govern del PP de Gandia, ni del govern del PP en la Generalitat Valenciana. Després de tants anys de recercar finançament amb propostes innovadores, clares, concretes i responsables, tinc molt clar que aquesta gent no s’estima la terra on governen o se l’estimen ben poc. No tenen aquest valor al seu ADN, mai han mogut un dit per l’agricultura valenciana. Tota la política agrícola del PP s’ha basat en potenciar una única varietat de taronja, la taronja rajolina i això ha destruït les normes de convivència en el camp i ha enfrontat als valencians i a les valencianes entre si. I ara ens venen amb projectes agrícoles, quan falten 8 setmanes per a les eleccions. Vinga va! Voleu feina feta? L’Ecomuseu Vernissa Viu i el Centre de Desenvolupament Rural de La Safor, a Beniarjó, mitjançant una intensa relació associativa, han fet que aquests cinc últims anys un fum de projectes hagen vist la llum. Un bon grapat de persones han pogut formar-se o millorar el seu coneixement sempre amb tècniques responsables amb la terra, d’agricultura ecològica i de productes de proximitat. I finalment aquesta col·laboració va donar com a fruit fa més d’un any l’Escola de la Terra: un observatori de la ruralitat responsable i sana, una escola de formació per professionals, un espai de debat, un instrument de comunicació i de divulgació del llaurador i de la llauradora. Però el model que nosaltres provoquem, treballem i recolzem, és el dels productes ecològics, els productes locals, els mercats de proximitat, els preus dignes, el consum responsable i ho fem en valencià, i cap d’aquestes paraules apareix al web de “La Ciudad”. Perquè el seu model de taronja rajolina es fonamenta en això, en la rajola i si els apures molt en la exportació, és a dir, un model fonamentat totalment en la dependència. A l’Escola de la Terra diguem “produir i consumir local ens fa forts i independents”. Diu el Sr. Torró que crearà 8.300 llocs de treball, i els burros volen. Sumeu els llocs del Parc Aquàtic i dels camps de golf. Home, no ens insulte que ja fem prou en suportar-los.