Bibliotrista i solitària

Carmen Iranzo i Xavier Ródenas.

Si hi ha alguna cosa capaç d’alçar als humils contra els poderosos, de crear persones amb valors, de formar opinions crítiques, de viatjar als llocs més llunyans del món i alhora crear ànsies per viatjar, d’aprendre a ser respectuós amb altres cultures, de conèixer, com si foren amics, a grans personatges històrics, de respectar altres llengües, de formar opinions riques i cultes i de tantes i tantes coses més, aquesta és evidentment, un grapat de llibres. I les biblioteques no tenen únicament la funció de recollir-los sinó també de promocionar-los i de generar necessitat d’ells. Entès així, els enemics més importants dels poderosos i dels especuladors, són els lectors i les lectores. I entès així, un poderós mai afavorirà una biblioteca, doncs és cultura i la cultura ens fa lliures com a persones. Alzira és una ciutat trista en biblioteques, en té una, velleta i deixada. I possiblement aquesta és la causa del perquè la gent no demana desesperadament una biblioteca central digna i una de més xicoteta però igualment útil, per a cada barri de la ciutat. De la capacitat de llegir és deriva la capacitat d’entendre millor la realitat, de conèixer experiències i per tant de comparar situacions i exercir la crítica i més encara, la força per canviar les coses. De la falta de biblioteques segurament també deriva la mancança de tantes coses en aquesta ciutat.

Continua llegint

4,5 milions d’euros públics

Continuar insistint en un model urbanístic fet caldo, que ens ha deixat maxacats com a poble, és sincerament demostrar que qui promou aquest model té veritables interesos econòmics al respecte. Promoure camps de golf des d’un ajuntament, el de Gandia, i amb diners públics (només el de la marjal costarà 4,5 milions d’euros), i promourel’s en terrenys protegits pel Pla General d’Ordenació Urbana, després d’anys d’urbanitzacions il·legals, de milers de casetes construides sense permís, de lleis autonòmiques denunciades per la Unió Europea, de despeses milionàries sense declarar a hisenda, de milers d’habitatges buits i de decenes de PAI’s declarats no aptes pel TSJ del País Valencià, és més bé una burla, una presa de pèl, una falta d’educació i sense cap dubte un negoci brut. S’ha de ser un imprudent o un especulador per promoure amb diners públics (4,5 milions d’euros) un negoci privat, per descomtat, no és el paper d’un ajuntament.

Continua llegint

“Necessitarem 20 anys per recuperar el bosc” (a ‘Las Provincias’)

Avui parle un poquet sobre l’incendi del diumenge/dilluns a Las Provincias.

El bosque no se recuperará hasta dentro de veinte años

Los reiterados incendios en la comarca de la Safor están causando una agónica y continua pérdida de masa forestal. En el caso del incendio de Barx, la recuperación podría ser todavía más lenta. Según comentó el alcalde de Simat, Sebastià Mahiques, «el fuego hizo el mismo recorrido que en 2006 y, al ser quemado sobre quemado, va a costar mucho más de regenerarse».

En esto coincide con el ingeniero forestal, Xavi Ródenas, quien apuntó que sólo para que vuelva a tener el aspecto de hace unos días, y el suelo se asiente, han de pasar tres años en zonas de ombría y 5 en zonas de solana. Para conseguir que la zona vuelva a ser un bosque, aunque sea de pino joven, tendrían que pasar unos 15 ó 20 años, dependiendo también de si el terreno se encuentra en sombra o zona de sol.

«Cuando parece que las zonas comienzan a regenerarse, se vuelve a quemar. Y esto hace que cada vez sea más complicada su regeneración y cueste mucho más tiempo. Con los incendios no estamos dando tiempo a que nuestros bosques se recuperen y esto nos preocupa especialmente en la Safor», explicó Ródenas.