Una olor intensa a humitat recorre l’ambient, les heures lianoides i els lligaboscos s’entesten a impedir el nostre pas, poregoses que la nostra presència altere el seu amagatall, ja coneixen bé l’espècie humana… La vegetació selvàtica es presenta en forma de barreres a vegades infranquejables, sovint hem de fer un gran tomb per esquivar algun tronc caigut. Caminem silenciosament, els sorolls no deixen d’advertir-nos que entrem en un terreny aliè, que no és nostre, són ocells de diferents colors, de diverses formes… Els troncs bifurcats de les carrasques ens ofereixen algunes branques per empentar cap amunt, però hem d’anar amb ull, perquè n’hi ha de podrides i acaben a la nostra mà separades del seu pare. Emergeixen alguns pins impressionants, els abracem perquè ens donen forces, semblen els avis del bosc, tenen la pell aspra i forats en algunes parts, però encara semblen vigorosos i forts. Són els amos d’aquesta terra, són el record d’aquells exemplars que van crear l’ombra necessària perquè la resta hi cresqués. És com un parc d’atraccions, tot és un espectacle, hi ha fusta desintegrada al sòl, com xuclada per la terra, que es desintegra per tornar a la mare… sentim el soroll del torrent, botant de pedra en pedra, la humitat es torna frescor, apareixen altres habitants, altres arbres i altres plantes de forma progressiva. Seguim un caminet que deuen utilitzar els pobladors d’aquest espai per abeurar i a prop apareix el cau d’algun d’ells, un forat ben amagat, tapat per roques i ben fosc.
Aquí podràs descarregar-te el llibre “Els Boscos de la Safor”. Es tracta d’un enllaç públic de la biblioteca digital de la Universtat Politècnica de València.