Ser un petit país del mediterrani al mig del mon antic, és per a moltes coses, un privilegi. Això és la Safor, un lloc on les cultures més antigues van trobar un paradís terrenal. Un hivern suau i un estiu temperat i amb la mar per remeiar-lo. Moltes muntanyes, moltes fonts, molta vida. I això traslladat a la ciutat, pot ser tot un grapat de potencialitats i possibilitats. Però no és ni ha estat tan fàcil. Resumint a tot arreu i també a la ciutat, hi ha hagut i hi ha la lluita eterna de la humanitat. Entre dos blocs humans, els qui volen una ciutat dormitori, de cotxes, de formigó, del treball a casa i de casa al treball, sempre en cotxe, dels qui posen l’automòbil com a element principal de la gestió urbana i de la economia. I els qui la volem per a la gent, per a viure, per a criar a les nostres filles, per a gaudir dels amics i per a establir una economia humana, de proximitat, personificada. I entre els dos blocs, la majoria de gent, que sense massa interès es decanta per uns o per altres depenen bàsicament del màrqueting i dels personalismes, del show mediàtic, sense posar cap esperança, ni cap somni per davant de tot això. La lluita és i serà eterna, i va donant victòries a uns i als altres segons com es desenvolupe la lluita desproporcionada, per descomptat. Doncs a Gandia molta lluita i molts relleus han permet una certa victòria al segon bloc de persones, a la ciutat humanista. En cap moment dic que s’han aconseguit els objectius, només que hem aconseguit, amb molt d’esforç i molt treball, una certa victòria, amb moltes coses pendents i molt camí per a fer. I quins són els èxits d’aquesta certa victòria? Tot un grapat poderós de parcs i jardins, molt millorables, és clar, però són un bon grapat, escampats per la ciutat, pel terme. També molts arbres als nostres carrers i passejos, tot i que encara insuficients per tal de generar ombres a l’estiu i un ambient vital més agradable encara. Però en conjunt, un munt de metres quadrats verds per al gaudi de les persones. La ciutat més verda del País Valencià i d’entre les més verdes de l’estat espanyol. I en el marc que he descrit, això pot esdevenir un paradís de vida. Ara encara trobem una ciutat que era totalment grisa en l’any 1988, fa quatre dies, i que s’ha convertit amb molta inversió, treball, esforç i lluita popular, en una ciutat verda. Verda però molt jove, arbres i espais verds que com a molt tenen 30 anys d’edat. A vegades somia en com la veuran les meues besnetes, si en tinguera, d’ací 60 anys…Es poden criticar moltes accions fetes al voltant del verd urbà al nostre poble gran, però també es poden destacar molts encerts. I ara, en el cor de l’hivern, podem exposar alguns d’ells amb l’objectiu de compartir-los amb la gent. Amb l’esperit de que també els altres ho gaudisquen. Pensar que a la resta d’Europa, també a gran part de l’estat, no hi ha ni una flor, l’hivern està mostrant la seua cara més intensa. Mentrestant ací, comença la primavera. Allí fred, gel i neu, pluja i cel gris. Mentrestant ací, sol d’hivern, flors i el millor moment per caminar. I a la ciutat un dels encerts ha estat la variabilitat d’espècies plantades i la possibilitat que ens dona l’escenari que pràcticament totes les plantes puguen viure. Podem també criticar aquesta variabilitat i destacar els buits o les minories, però no hi ha dubte que hi ha una diversitat destacable. I ara és un dels seus moments. Fa 15 dies que va començar l’esclat de la primavera en els nostres jardins i arbres. Al mig del febrer. Vàries propostes:
- Les diferents espècies arbòries de rosàcies; ametllers, cireres, bresquilleres…(Prunus sp), plantades a molts dels carrers i places de la ciutat estan eufòriques, plenes de flors rosades i blanques, amb uns olors de caramel que enganxen i ens obliguen a detindre el nostre frenètic ritme diari per fer una foto amb el mòbil. Són arbres que treuen abans la flor que la full i això els atorga una imatge de “tot flor”. Recomane la zona verda de davant de la estació de trens, l’espai verd de les muralles en el passeig del riu (Jardins de Joan Pellicer), el carrer Lector Romero (carretera d’Albaida en la seua entrada a Gandia), l’Anella Verda en el seu tram entre la carretera d’Albaida i la Ermita d’Antoni…entre tants altres.
- Les bardisses de marfull (Viburnum tinus), acaben tot just de començar la seua intensa floració blanca i d’un olor intens. Agrupacions de floretes petites i blanques que totes juntes sumen un espectacle primaveral. Les bardisses a més a més permeten que si la floració és més o menys continuada, l’espectacle siga encara més impressionant. Podeu gaudir, si trobeu el moment just, en les bardisses de tot el parc del riu (Jardins de Joan Pellicer) i en contret en el tram que correspon al Parc de les Ambrosies prop de l’IES Maria Enríquez. Fins i tot en alguns punts coincideixen els fruits passats amb les noves flors i per la bellesa dels seus fruits, negres com el carbó i brillants, la combinació encara ho fa més especial.
- Els lliris grocs (Iris pseudacorus) són un dels més grans moments de flor del mes de març. Són unes grans flors d’un groc indescriptible i d’unes formes artístiques difícilment superables. Les podreu trobar a la vora de les nostres sèquies de la marjal i dels camps de tarongers però us recomane de forma destacable un passeig pel magnífic espai natural dels Ullals de la Perla i de l’Estany, on ara la xarxa de sèquies estan inundades d’aquestes meravelloses fileres grogues.
- Els agrets (Oxalis pes-caprae) és possiblement el gran protagonista d’aquest moment. Les grans catifes grogues escampades d’una forma meravellosa sota els camps de tarongers. Us recomane una passeig pel poc conegut parc perimetral del nou hospital de Gandia on podreu trobar a la vora del parc algunes d’aquestes catifes tan destacables del nostre petit gira-sol que es tanca amb la nit i s’obri i mou al ritme solar.
- I tot i que per al romer (Rosmarinus oficinalis) segons on arribem és una mica tard, és cert que es distribueix bastant constantment durant tota la primavera i és justament aquest parc perimetral del nou hospital, un lloc magnífic per contemplar-lo en floració. Una flor entre blau i violeta, de gran bellesa, que fa encara més aromàtic tot el conjunt de la planta. En aquest cas, el romer del parc proposat és un romer rastrer que s’ha escampat d’una forma extraordinària, formant un senderet de terra entre els matollars replets de flors, que travessa part del parc.
- És també el gran moment del conegut arbre de l’amor (Cercis siliquastrum). És un arbre que treu també la flor una mica abans de la fulla i això fa que tot l’arbre siga una gran flor. De colors rosa i fúcsia, la intensitat d’aquesta floració és tal que és impossible no distendre’s a contemplar-la. Molt fotogènica i impressionant. És molt recomanable que visiteu el cercis del parc de l’Alqueria Nova (o Sempere). Molt destacable també un cercis del carrer Falconera prop del barranc de Beniopa.
- Igualment ràpida però molt bonica és la floració blanca suau dels diferents salzes (Salix sp) que aquests dies combinen amb el nou verd intens de les praderies dels entorns dels Ullals de la Perla i de l’Estany. La mateixa visita per observar el lliris grocs és la excusa per gaudir d’aquesta floració menys espectacular però al detall, molt especial.
- També comencen a aparèixer algunes meravelloses roselletes (Papaver rhoeas) d’aquell roig intens gairebé plàstic que brillen tant que són difícils de fotografiar. Apareixen aquí i allà però a Gandia són difícils de trobar formant mantell com si passa en altres indrets, un tema pendent que cal resoldre dins de la jardineria urbana.
- I ara, justa abans de començar la primavera oficialment, comencen a treure fulles molts del nostres arbres, una fulla tendra, d’un verd verge que emociona i que innuda d’esperança a tot aquell qui vol fixar-se en els detalls de la vida. Destaquem els roures valencians (Quercus faginea) espècie que ha anat plantant-se més aquests últims anys i que ara està omplint de fulles tot el seu brancatge. El podrem gaudir als dos bosquetons del nou tram del Parc Ausiàs March o del nou parc de Maria Mercè Marçal. També dos exemplars joves però ja imponents, un en la placeta del Carrer Fleming i l’altre al costat de la passarel·la del Passeig de les Germanies en el Palau Ducal.
I així podríem seguir una estona més, però cal també deixar pas al passeig desendreçat, aleatori i descobridor que ens faça meravellar-nos del lloc on vivim i convèncer-nos de la necessitat de més verd, de la necessitat de seguir amb aquest model d’esponjament del gris, de generar verd a tot petit i gran indret de la nostra ciutat, una ciutat que algunes hem demostrat que podia ser una cosa molt millor del que era.
Dedicat al cap de parcs i jardnis de l’Ajuntament de Gandia, Rafa Garcia.