Arxiu d'etiquetes: III República

El moment del jovent del Grau o quan vam ser els millors

….comença “Informe Semanal” a la TVE….
(Reportera)….L’estat espanyol està engrescat, fa setmanes que als carrers es respira un aire de festa, un ambient de canvi. Els més vells diuen que els hi recorda als anys de la transició, i és que no és per menys, fa un mes es va declarar la III República Federalista Espanyola. Anem a repassar els fets i com s’han originat i desenvolupat…una república que començà ací mateix, al Grau de Gandia, un xicotet poble pesquer del País Valencià. I és que aquest territori de gent alegre és un poble d’extrems i contrastos, poden passar vint anys sotmesos al poder dels rics i de la corrupció sense dir ni mut, a liderar i gestionar una revolta popular tal com per retornar la república a l’estat espanyol. Però aquests valencians, són així i si repassem la seua història, trobarem com també va ser prop d’aquest Grau, a Alcoi, on semi esclatà Ia I República Espanyola. I encara hi ha més, també a aquest mateix Grau, els anarquistes de la CNT decidiren formar part del govern municipal de la II República Espanyola, tenint el primer alcalde anarquista de la història d’Espanya…tot un currículum de lluites socials i dignitat humana. Però, anem a conèixer de primera mà que ha passat a aquest poble, perquè el més sorprenent de tot, és que ha vingut de la mà del jovent…
(Blanca, 29 anys) Jo crec que la cosa va començar quan vaig veure a Llibertat fent aquella pintada prop de “Cartonajes Unión”, que deia “La església que il·lumina és la que crema!”. Va estar molts anys allà, totes sabíem que estava escrita en sentit metafòric, que expressava clarament la injusta presència de la religió en la vida social del nostre poble…
(Andreu 28 anys) Si, pot ser tens raó, aquella pintada va ser un gir. Arrel d’allò molts vam tindre discussions a casa, perquè tots teníem cosins o nebodes que anaven a catequesi i recorde dir-li als meus pares: Què pensaríeu si un dia o dos dies a la setmana vos llegira a Marx durant un hora i mitja?…jo veia clar que era adoctrinament pur i dur, a xiquets i xiquetes de 8 i 9 anys, una vergonya!
(Gonçal 28 anys) És que Lliber sempre ha estat una revolucionària, deia que no volia deixar en buit la herència del seu iaio que també era del Grau i que havia sigut un gran anarquista…
(Blanca) Clar! Si al final ella va ser la que ens va comboiar per crear l’Ateneu Llibertari del Grau, en un dels antics locals de la CNT que va recuperar el pare de Marta que és advocat.
(Andreu) Sembla que faça mil anys d’això!
(Gonçal) Home ja fa 12 anys!
(Reportera) Però voleu dir que allò ha estat l’origen de la III República…?
(Marta 27 anys) Jo crec que podria ser, perquè a aquell Ateneu vam organitzar un fum de tallers i xerrades, i teníem els llibres del CEIC Alfons el Vell que parlaven dels anarquistes del Grau, de com van decidir la victòria del Front Popular a les segones eleccions municipals de la II República al decidir els mateixos anarquistes que aquesta vegada si que votarien, de la quantitat de gent afiliada a la CNT, de les revoltes que hi hagué al Port, i a partir d’allí resultà que Andreu i Blanca van començar a trobar familiars d’uns i d’altres…. i a comprar llibres de Pestaña, Ferrer i Guàrdia, Durruti…
(Blanca) Clar! i estava Marcel·lí Pérez, que era un personatge que ens entusiasmava a totes i tots, sempre havíem escoltat el nom al centre social del Grau, però ni idea de qui era fins que va passar tot això de l’Anteneu!
(Gonçal) Si si, heu d’ubicar-se en el moment, aleshores el jovent valencià estava afonat en un moment de misèria política, 20 anys de dretes hereves del franquisme. La ruta del “bacalao” als 90’ havia deixat tocada de mort al nostre jovent, els 80 ‘ i 90’ van “maxacar” el Grau amb les drogues, molts tenim cosines o germans que es van quedar mig tontos i inclòs alguns van faltar.
(Blanca) Fixat tu, un jovent que durant 20 anys va votar majoritàriament a la dreta, quan el jovent ha de ser il·lusionant, vitalista, utòpic, batallador, inconformista i van estar 20 anys votant als defensors del matrimoni cristià, dels rics, de la destrucció de l’horta i del paisatge, què odien el valencià, dels col·legis privats, de la marginació dels gais i de les lesbianes…increïble…això va fer molt de mal al País Valencià…però sobre tot al jovent!
(Pau 26 anys) Ja, però pot ser això va ser la llavor del que va passar després…mira’ns, nosaltres ja som d’una generació posterior i si que érem i som aquest jovent que dius!
(Reportera) …i perquè la III República…?
(Mar 28 anys) Doncs no ho sé, supose que els altres pobles van anar agafant el que s’ha anomenat “model d’autogestió portuària”, que és un nom molt tècnic però que ve a resumir el tipus de govern que duem fent al Grau fa 8 anys.
(Reportera)…i com va ser possible aquest model?
(Lliber)…doncs perquè hi havia molt de sembrat, totes nosaltres fèiem la línia en valencià al Joan XXIII, que era com es deia la escola abans de dir-se “Joan Pellícer”, i ja vam fer una bona pinya, creàrem el “laboratori d’idees” amb alguns profes “progres”, després vingué l’Ateneu, i anàrem sumant…
(Blanca) Si a la falla del Grau hi havia un grup de xics i xiques sanots, que estaven molt clavats en el tema de les falles ecològiques i també es van engrescar amb nosaltres…
(Pau) Si clar, jo vinc d’aquella fornada!…i després vingué la moguda contra el PAI de les Foies! Fixat tu, enmig de la crisi aquella de la construcció i el model de territori, volien clavar-nos altra vegada un porró d’adossadets….i ens vam moure!
(Andreu) Ja ho crec, vam aconseguir ajuntar bona gentada i negociàrem el “Parc Agrari Saó”, que unia Gandia amb el Grau a través de senders, i del magnífic bosc de ribera que a la tardor està impressionant i tot un conjunt de terres privades que fan hortalissa ecològica i que Blanca va saber lligar amb el tema dels menjadors escolars i el hotels de la platja…això va ser el punt d’inflexió d’aquella crisi, es van posar en producció les terres de taronger abandonat, però es van substituir per horta i d’altres fruiters i es va col·locar tota la producció a Gandia mateix…
(Blanca) Si l’ajuntament pagava un preu per fanecada, sempre que fos producció ecològica, i gestionava els canals de distribució justos amb les escoles primer, després els hotels, les residències, les cooperatives de consum….i creàrem la escola de llauradors a les alqueries del Gall i de les Boles…
(Llorens 27 anys) Si ahí vaig entrar jo amb la cooperativa de consumidors ecològics que vam fer amb els de la Falla del Mosquit!
(Pau)…joder us enrotlleu com persianes! La cosa és que tot va anar lligant-se, treballant molt i en xarxa…vam comboiar als partits de l’esquerra a unir-se, que va costar una animalada, i finalment, com que els de l’esquerra no s’aclarien, vam seguir l’exemple dels nostres avantpassats i de Marcel·lí i ens vam presentar com a CNT…i van guanyar l’alcaldia fa dos legislatures. Aleshores, tota la esquerra es va unir en una “entesa” i nosaltres vam pactar amb ella per fer un govern més biodivers…ja saps com el bosc…quan més heterogeni més ric!…i ens hem repartit la feina…la escola de pescadors, l’alberg juvenil, la recuperació de la marjal, el comerç ètic i el turisme cultural, l’agricultura respectuosa….
(Gonçal)No t’oblides de l’església! Aquella acció va ser determinant, vam ser el primer poble en expropiar una església i convertir-la en centre cultural, biblioteca, mirador, centre d’interpretació de la mar, centre de negocis…el que volien fer amb aquell Renzo Piano però imagina’t a la església del Grau que és una construcció preciosa i en una ubicació perfecta…era injust que la Església tingués una sucursal a cada barri, això no ho tenia ni Caja Madrid quan era Bancaixa, i a sobre feta en terrenys del poble, regalats pel feixistes en el seu moment als cristians, i construïda amb diners de l’estat…això no podia ser, el Suprem ens va donar la raó i ens la va tornar…clar que sí…
(Reportera) …i la III república…?
(Llibertat) Doncs, l’ajuntament va denunciar al rei aquell, el Borbó, per incomplir la Constitució doncs aquesta diu “Totes les espanyoles i els espanyols són iguals davant la llei i la justícia i tenen els mateixos deures i drets” i clar això no era així en el cas de la família reial que per herència s’ho tenien tot! Així que el Constitucional ens va donar la raó, perquè la pròpia Constitució queia en incoherència…la resta…ja es sabut, el dia de la resolució, vam posar la bandera tricolor a la façana de l’ajuntament del Grau, vam col·locar la bandera roja i negra en homenatge als nostres iaios i com una onada de la platja de l’Ahuir, tots els pobles i ciutats van copiar l’acció fins que es va convertir en un terratrèmol que va inundar l’estat de banderes multicolor i es va declarar la III República Federalista Espanyola…i ahí estem…a seguir endavant…però ja no tornàrem a caure en l’error d’abandonar al jovent!!! Que ells ho són tot!!!…i sobre tot les dones! Elles si que són la clau del futur i del present, la clau d’altre model social! Vinga endavant que aquesta vegada durarà cent anys!
….