Carmen Iranzo i Xavier Ródenas.

Si hi ha alguna cosa capaç d’alçar als humils contra els poderosos, de crear persones amb valors, de formar opinions crítiques, de viatjar als llocs més llunyans del món i alhora crear ànsies per viatjar, d’aprendre a ser respectuós amb altres cultures, de conèixer, com si foren amics, a grans personatges històrics, de respectar altres llengües, de formar opinions riques i cultes i de tantes i tantes coses més, aquesta és evidentment, un grapat de llibres. I les biblioteques no tenen únicament la funció de recollir-los sinó també de promocionar-los i de generar necessitat d’ells. Entès així, els enemics més importants dels poderosos i dels especuladors, són els lectors i les lectores. I entès així, un poderós mai afavorirà una biblioteca, doncs és cultura i la cultura ens fa lliures com a persones. Alzira és una ciutat trista en biblioteques, en té una, velleta i deixada. I possiblement aquesta és la causa del perquè la gent no demana desesperadament una biblioteca central digna i una de més xicoteta però igualment útil, per a cada barri de la ciutat. De la capacitat de llegir és deriva la capacitat d’entendre millor la realitat, de conèixer experiències i per tant de comparar situacions i exercir la crítica i més encara, la força per canviar les coses. De la falta de biblioteques segurament també deriva la mancança de tantes coses en aquesta ciutat.

Un poble mig format amb possibilitat de llegir gratuïtament en un espai pròxim a casa, no hagués permès mai que la seua ciutat s’enfonsara sota el poder dels especuladors, sota dos PAI’s terribles que l’esgoten urbanísticament, paisatgísticament i econòmicament (el de Tulell i el d’Eroski). Segurament un poble culte no permetria ni un dia més que les dos vies principals de la ciutat continuarem per peatonalitzar amb unes aceres que impedeixen el passeig, la compra, el diàleg i la vida econòmica del nucli urbà. Segurament un poble lector mai hagués permès soterrar el seu meravellós riu, el segon més important del País Valencià sota l’asfalt de les dues avingudes més importants. La cultura no neix una nit i apareix a l’endemà. La cultura és cultiva cada dia i un govern responsable, que pensa veritablement en les persones i no en els poderosos, és aquell que sembra a tots els barris una biblioteca, aquell que conrea una xarxa municipal de biblioteques i les dota de vida. Actualment una biblioteca de caire franquista, fosca, amb mals accessos, en un espai totalment desaprofitat, sense un racó digne pels xiquets i xiquetes, condicionat a les seves necessitats, sense cap promoció de la lectura, amb una dificultat rocambolesca per tal de renovar el carné o per fer-se’l, amb  cap activitat més enllà d’oferir llibres, sembla més bé l’herència d’alguna iniciativa puntual de misericòrdia cristiana que no una acció decidida i valenta, culta i programada. Un ciutat de gairebé 50.000 habitants necessita amb urgència una biblioteca central digna, però no només això, necessita al menys 4 biblioteques de barris en els llocs més apartats de la ciutat. Però avui hem sabut que de nou, no serà així. Ara es tirà la culpa als especuladors que tan de recolzament han tingut d’aquest govern alzireny. Ara se’ns diu que és culpa de la constructora que no acaba l’obra. Els poderosos afirmen que és perdre temps i diners, que a una biblioteca en l’Alquerita no anirà ningú, però les aptituds és cultiven cada dia. És urgent i necessària la creació d’un bibliobús que porte els llibres a la gent, allà on ningú pensa que els llegirà. Però això és inversió no productiva i qui sap si pot ocasionar que la gent pense i que al pensar critique i demane responsabilitats. Qui sap pot ser que una xarxa de biblioteques puga amenaçar als poderosos i als especuladors que ens han soterrat en aquesta crisi sense cap mena de remordiment ni conseqüència per a ells. Qui sap pot ser Alzira poguera tornar a ser la clau d’aquell regne ric i cult que un dia, diuen els llibres, que va ser.